¿Y las niñas refugiadas?

Josh-Zakary_17_09_15_Viena-300x242

Foto: Josh Zakary

La mayoría de niñas que viajan solas para buscar otra vida en Europa jamás alcanzan su destino. Esta es la escalofriante conclusión a la que ha llegado en Bruselas la comisión Libe, de libertades Civiles, Justicia y Asuntos de Interior.

“Las niñas desaparecen por el camino y no sabemos cómo”, afirmó el portavoz de esta comisión del Parlamento Europeo después de presentar dos estudios acerca de las políticas, prácticas y datos  sobre menores no acompañados en los estados miembros. “Sí sabemos que los niños y las niñas salen de sus países en una proporción de mitad y mitad, pero en la práctica aquí solo llegan niños”.

Funcionarios europeos se extrañan del nulo eco mediático de ambos estudios desde que los datos comenzaron a divulgarse en la sesión del 16 de julio. La comisión apunta la posibilidad de que los menores caigan en redes de trata de seres humanos y en tramas específicas de proxenetismo.

Representantes de Sverige Demokraterna (SD), el pujante partido de ultraderecha sueco, negaron la fiabilidad de los estudios y aseguraron en la comisión que el auténtico problema reside en las artimañas de muchos mayores de edad para dar el salto al norte. Según SD, jóvenes que rebasan los 21 años se deshacen de sus pasaportes antes de pisar Europa y declaran ser menores para así ser acogidos obligatoriamente.

Ramon Miravitllas

Tres preguntes sobre la campanya “Catalunya amb els refugiats”

nouscatalansDivendres de la setmana passada vaig rebre diversos missatges de whatsapp on se m’informava d’una recollida “massiva” de material per als refugiats a Europa Central. Suposo que no vaig ser l’únic. En aquest missatge, de to benintencionat però amb deficiències impròpies d’una acció d’ajuda humanitària, se m’instava a portar tendes de campanya, sacs, mantes, anoracs i botes per protegir del fred a nenes i nens, àvies i avis, mares i pares, a l’antiga fàbrica Fabra i Coats de Barcelona.

Vuit dies després, havent descobert més detalls del qui i del com d’aquesta campanya anomenada “Catalunya amb els refugiats”, em vénen al cap tres preguntes:

1. Per què en els whatsapp s’amagava el nom del promotor de la iniciativa, la Fundació Nous Catalans? Els missatges feien una referència genèrica als impulsors, “deu entitats, socials, culturals i ONG”, sense revelar-ne els noms. Una opacitat que, si bé no es pot fer extensiva a la pàgina web de la campanya, no és aliena al funcionament d’aquesta fundació vinculada a Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) que va amagar la seva existència al Tribunal de Comptes, mentre que la Sindicatura – que sí que ha pogut revisar la seva comptabilitat- l’ha advertida sobre la manca de transparència. No en va, l’administrador de Nous Catalans és Andreu Viloca, extresorer de CDC, detingut el passat 21 d’octubre per presumpte finançament il·legal d’aquesta força política.

2. Per què la campanya no estava coordinada amb les entitats que es dediquen a aquests temes? Sorprèn que una acció humanitària que es diu “Catalunya  amb els refugiats” es faci al marge de les dues plataformes catalanes que apleguen major nombre d’entitats que treballen en aquests temes, això és, amb persones refugiades o en temes de cooperació internacional: la Xarxa Asil.Cat (formada per 7 associacions) i Lafede.cat (que en té 114). Però encara és més sorprenent que entre les 10 associacions que participaven en l’acció (1) només n’hi hagués una amb experiència en ajuda humanitària o en cooperació per al desenvolupament: Barcelona Acció Solidària, entitat que arrossega greus problemes de finançament des de 2011 arran del segrest de dos dels seus cooperants. Tanmateix, la descoordinació no s’atura aquí. Segons apunten fonts municipals, ningú no hauria tramitat el permís a l’Ajuntament per dur a terme la recollida a l’equipament públic de la Fabra i Coats. Per aquest motiu, el lloc de recepció s’hauria cancel.lat a darrera hora.

3. Per què Nous Catalans no denuncia les causes del patiment de les persones refugiades que es troben actualment en trànsit a Europa? La Fundació no dubta a posar-se medalles per l’organització d’aquesta campanya, que qualifica d’ “èxit” (2). Però si anem més enllà dels tres tràilers de roba que s’enviaran a Eslovènia, Nous Catalans no ha demostrat gaire interès per les persones que han de desplaçar-se forçosament per causa de greus violacions de drets humans. Dos exemples il·lustren aquesta manca de preocupació:

La Fundació no és signatària del manifest de la plataforma Stopmaremortum, a la campanya de la qual s’hi han adherit organitzacions socials i forces polítiques molt diverses. No és casualitat que la Fundació no hi sigui, ja que entre els seus objectius no està el de pressionar Europa per dotar de més recursos les polítiques d’asil i refugi; tampoc el de reconvertir el mandat de FRONTEX per a incorporar el rescat de persones refugiades, ni denunciar les polítiques europees d’intervenció militar, ni acabar amb la hipocresia de l’externalització territorial del drama migratori. Tot això no sembla important per a la sectorial d’immigració de Convergència.

D’altra banda, Nous Catalans no ha dit ni piu durant cinc anys de governs convergents, mentre el pressupost de cooperació internacional de Catalunya passava de 39 a 7 milions d’euros entre 2010 i 2015. És a dir, que mentre CDC reduïa un 82% els diners destinats a cooperació internacional, que serveixen per a finançar projectes de desenvolupament i d’acció humanitària –alguns similars a la campanya impulsada-, Nous Catalans no ha aixecat la veu. O sigui, que després de retallar 32 milions la solidaritat de Catalunya amb el món, hem d’entendre com un “èxit” enviar tres camions d’ajuda aportats per la ciutadania. Deu ser que “èxit” i “fracàs” són conceptes relatius.

Enric Miravitllas

(1) Barcelona Acció Solidària, Fun­dació Esportiva Grama, Fun­dació Nous Cata­lans, Dis­tricte 11, FAEC (Fed­eració d’Associacions Equa­to­ri­anes a Catalunya), FEDAS­CAT (Fed­eració d’Associacions Colom­bianes a Catalunya), FAHON­CAT (Fed­eració dels Hon­durenys de Catalunya), l’Associació cata­lanomar­ro­quina de Santa Coloma “Enda­vant”, l’Associació Biafra Catalunya, el “pro­jecte Xevi” dels Parcs de bombers de la regió de Girona, un col·lectiu d’associacions de Vilade­cans i dues AMPAs de Barcelona.

(2) L’enllaç al web de la notícia sobre la campanya és encara més optimista i el titlla d’ “immens”: http://www.nouscatalans.cat/index.php/106-noticies/societat/drets-humans/catalunya-amb-els-refugiats/9761-exit-immens-de-la-campanya-solidaria-catalunya-amb-els-refugiats.html