“Els grecs volen quedar-se a Europa i pagar un deute sostenible”

andreaAndrea Jené Kafatou viu a Atenes i té 29 anys. Filla d’un català i una grega, l’Andrea treballa en una multinacional francesa com a tècnica de suport de software. És diplomada en traducció i interpretació: potser per això ens acosta a la situació actual de Grècia amb verb fàcil i llenguatge directe. Per Glòria Rossell i Enric Miravitllas. 

Per què els grecs van dir “Oxi” diumenge passat?

Els grecs han dit “No” perquè les mesures d’austeritat imposades (imposades pel “take it or leave it“) no han fet més que augmentar el deute i empobrir el poble. Ja han passat cinc anys des de l’inici d’aquestes mesures i no han donat resultats. El deute s’ha multiplicat per tres, l’atur juvenil ha arribat al 60% i les perspectives de Grècia han anat a pitjor. La nostra economia es troba en un cercle viciós, en què any rere any es farà necessària més ajuda. No obstant això, Alemanya ha guanyat 80.000 milions d’euros arran de la crisi econòmica grega. És un “No” perquè ja no volem que el nostre futur el decideixin els altres. Altrament, de què serveixen els nostres ministres? Per què pagar-los aquests sous tan alts? El “No” dels grecs, és un “No” a la humiliació. Però no han dit “No” a l’euro.

 Com s’està vivint a Atenes el moment post referèndum?

La setmana abans del referèndum va ser horrible. A tots els mitjans de comunicació sortien constantment polítics europeus, polítics grecs, periodistes, actors, famosos com Sakis Rouvas, atletes i campions dels Jocs Olímpics, entre d’altres, per dir-nos que havíem de votar “Sí” i que el “No” representava la sortida de l’euro i la catàstrofe. La ràdio i la televisió (per exemple Skai) van programar 24 hores al dia emissions polítiques a favor del “Sí”. Aquesta situació va provocar enfrontaments entre la població. Els ciutadans partidaris del “No” no s’atrevien a manifestar-se dins els grups d’opinió. Molts partidaris del “Sí” estaven influenciats per la por i intentaven convèncer els altres. Els sondejos donaven favorit el “Sí”. Semblava que els que anaven a votar “No” eren els que no tenien res a perdre, encara que a costa de perjudicar el país. Semblava un principi de “guerra civil”. Aquesta campanya de la por va portar els grecs a estar durant una setmana perduts i depressius. Hauria tingut més èxit sense les declaracions reiterades dels polítics de Nea Democratia i Pasok a favor de “Sí”. L’única TV pública, que ha reiniciat emissions fa un mes per intervenció de Syriza, té poca audiència.

Ha canviat el que pensen els grecs sobre Europa en les últimes setmanes?

Sí, ha canviat. Schulz, Schäuble, Merkel, Dijsselbloem no poden representar l’Europa de la solidaritat ni la democràcia. El que segueix igual és que l’Eurogrup no aconsegueix posar-se d’acord.

Quin impacte estan tenint les mesures de control de capitals? S’ha sobrevalorat aquest impacte en els mitjans de comunicació europeus?

El control de capital i el tancament dels bancs provoquen grans problemes en el comerç grec. A Grècia gairebé tots els productes s’importen i el sector importador en aquest moment està completament bloquejat. Fins a les farmàcies comencen a escassejar medicaments com la insulina. La gent només compra menjar (per por de la carestia). El mateix passa amb la gasolina. Molta gent no té targeta bancària, especialment la gent gran, i amb el tancament dels bancs no pot treure diners. I per treure diners d’un caixer es pot esperar tranquil·lament 40 minuts. En algunes illes gregues no hi ha caixers, així que han d’anar amb el vaixell a l’illa més propera. Alguns mitjans europeus han mostrat fotos d’africans o búlgars esperant en un caixer. També es diu que en alguns foto-reportatges es va demanar a la gent que fes veure que esperava fent cua. Però no tinc clar si s’han sobreestimat els impactes.

Què perceps en l’ambient què volen els ciutadans grecs?

Els grecs volen quedar-se a Europa i pagar un deute sostenible. Volen reformes que porten al desenvolupament del país per poder pagar el deute i no al contrari, com s’ha comprovat que fan les reformes d’austeritat.

Què creus hauria de fer la UE després que Grècia hagi rebutjat la proposta de l’Eurogrup?

La Unió Europea fa temps que hauria d’entendre que les reformes d’austeritat sense inversions o desenvolupament no fan més que empobrir Grècia. A més, un deute no sostenible no pot ser retornat. El resultat del referèndum no serà suficient per canviar la mentalitat d’alguns dirigents europeus.

 Què farà la UE el proper diumenge?

La Unió Europea el proper diumenge ens farà fora de l’Euro. Manen els que no haurien manar.

Quina imatge té la població grega del govern espanyol?

La percepció sobre el cap de l’executiu és dolenta. Per protegir la seva cadira no dubta a atacar Grècia. En canvi, creiem que gran part del poble espanyol està donant suport a la població grega. El suport de Podemos no es nota gaire a Grècia a causa del control de la informació dels mitjans.

Per finalitzar, la situació que està vivint Grècia, afecta i de quina manera a les emocions, sentiments i reaccions de les persones en general?

Els ciutadans grecs vivim amb gran por. Contínuament ens diuen que no podrem treure diners. És un estrès. És inseguretat. Sentiment de depressió, injustícia i cabreig. Estem farts de sentir dir que els grecs no treballen i no paguen impostos. La setmana passada ha estat tan dolenta que ja comença a haver-hi gent que diu “tant me fa l’Euro o el Dracma”.

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s