Pinzellades sobre la igualtat d’oportunitats

L’altre dia, en una formació sindical sobre igualtat d’oportunitats, em van preguntar si em considerava feminista.

– i tu? -vaig preguntar-.
– Et recomano llegir la definició exacte del terme “feminisme”, abans de respondre -em van advertir-. És un moviment social que denuncia la submissió tradicional de les dones als homes i promou l’equiparació de drets entre els dos gèneres.

Em vaig endur una sorpresa. Per fi tenia clar que jo era feminista i que existia uma definició amb la qual em sentia còmoda i plenament identificada. I és que hi ha paraules que t’ajuden a entendre millor la realitat que t’envolta i fins i tot a tu mateixa.

Un altre terme que he descobert recentment i que trobo interessant és l’androcentrisme, és a dir, la visió del món i de la cultura centrada en el punt de vista masculí.

L’androcentrisme és un biaix habitual a l’hora de mirar la realitat. Observem o expliquem moltes coses exclusivament a partir d’un punt de vista masculí. Una mirada que pot arribar a tenir conseqüències perilloses, com per exemple en el cas de la interpretació dels símptomes d’un atac de cor.

Molta gent creu que els símptomes previs a un infart són el dolor al pit o al braç. Però l’androcentrisme ens juga aquí una mala passada, perquè aquests són els símptomes dels homes en aquests tipus d’atacs. Les dones experimenten habitualment mal d’estòmac abans d’un infart.

I dues paraules més: sostre de vidre i terra enganxós, termes que descriuen situacions que patim moltes dones a diari ( i no o a la cuina, és clar!). En aquests també m’hi he vist reflectida en més d’una ocasió.
El sostre de vidre ens el posem de vegades nosaltres mateixes al damunt i ens impedeix accedir a oportunitats -professionals i d’altres- que en realitat tenim molt aprop. Com que ens fa por el poder o ens falta confiança en nosaltres mateixes, no ens atrevim a travessar-lo. Passa una cosa semblant amb el terra enganxós: les coses domèstiques ens atrapen tant que no ens deixen aixecar el peu cap amunt!

Conclusió: amb aquestes reflexions sobre les paraules que he descobert darrerament no sé si aportaré un gra de sorra en favor de la igualtat d’oportunitats. Però el que és segur és que cal treballar transversalment a tot arreu: a la política, a la família i a les escoles. És necessari i urgent.

Signat: una dona, mare i treballadora…i feminista!

Núria Roselló Barrios

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s