Margalit: “La comunitat internacional en aquest moment ha de donar suport a Abu Mazen i pressionar obertament Israel”

Meir Margalit és activista per la pau al Pròxim Orient i membre del partit progressista israelià Meretz. Sionista convençut fins a la Guerra del Yom Kippur on va ser ferit (1973), amb els anys Margalit s’ha convertit en membre destacat del moviment pacifista israelià. És fundador del Center for Advancement for Peace Initiatives (CAPI), organització amb la qual treballa per a la creació d’un futur Ajuntament palestí a Jerusalem Oriental. Quan se li pregunta sobre el conflicte Israel-Palestina, Margalit no es mossega llengua.

Dos mesos després de l’Operació Marge Protector, com valora l’opinió pública israeliana els resultats de la invasió?

La societat israeliana està confosa. És clar que l’operació no ha acabat amb un clar triomf israelià i que una milícia amb armament primitiu ha aconseguit posar en escac l’exèrcit més poderós d’Orient Mitjà. La major part de la societat sosté que l’atac era imprescindible i justifica els bombardejos, però comença a preguntar-se què passarà d’ara endavant i no té resposta. La crítica va dirigida cap al govern i la manca d’objectius estratègics a llarg termini.

I sobre els 2.100 civils palestins morts?

Els 2.100 civils morts no afligeixen massa la societat israeliana, encara que molesta una mica (i repeteixo: “una mica”) el fet que 500 d’ells hagin estat nens. Jo diria que, en general, Israel ha perdut la sensibilitat humana i també la vergonya. El que anys enrere produïa algun tipus de malestar o remordiment de consciència ja no existeix, fruit d’un procés sistemàtic de demonització de Hamàs.

Arribaran a un acord israelians i palestins per a l’aixecament progressiu del bloqueig a Gaza i la interrupció permanent del llançament de coets i míssils?

En aquest punt dels contactes (contactes —i no negociacions—) sembla que efectivament s’arribarà a algun acord amb Hamàs basat en l’obertura del bloqueig a canvi del desarmament de la franja de Gaza. Aquest desarmament és clarament un bluf ja que és impossible la monitorització, però Israel el presentarà com un èxit propi.

Hem d’esperar més invasions a Gaza en els propers anys?

Em temo que sí. És d’esperar que hi hagi més invasions pel fet que sempre hi haurà algun minigrup terrorista que llanci míssils i perquè a Israel hi ha massa militars que s’han quedat frustrats amb els resultats de la guerra i que voldrien una nova invasió per, com a mínim, millorar la seva imatge.

Està preocupat Netanyahu per l’acord d’unitat entre Fatah i Hamàs?

L’acord d’unitat entre Fatah i Hamàs és un cop baix al govern israelià ja que desactiva un dels arguments més potents que tenia Israel per evitar les negociacions: l’argument que Abu Mazen no representa el poble palestí sinó tan sols a una part d’ell. Ara Netanyahu haurà de buscar noves excuses.

Quin és el principal obstacle que existeix ara mateix perquè israelians i palestins tornin a negociar un acord de pau que posi fi a 66 anys de conflicte?

El principal obstacle perquè palestins i israelians acabin amb el conflicte es diu Bibi [Netanyahu]. Tenim un dels governs més dretans de la història d’Israel que clarament no està disposat a tornar ni un centímetre del territori ocupat als palestins. Sense la retirada dels Territoris Ocupats no hi ha base per arribar a cap acord.

És materialment possible una retirada dels assentaments israelians de Cisjordània?

Els assentaments a Cisjordània estan formats per colons econòmics —aquells que viuen als Territoris Ocupats perquè és més barat aconseguir casa a Cisjordània que a l’interior d’Israel—i colons ideològics. Els colons econòmics tornarien corrents a Israel si se’ls oferís una indemnització que els permetés comprar una casa similar a Israel. No obstant això, no serà fàcil evacuar els colons ideològics, encara que tampoc cal perquè poden quedar-se a les seves colònies sota bandera palestina. Tal com hi ha palestins que viuen a Israel, hi pot haver israelians que resideixin a Palestina.

Quina solució és més factible, la d’un sol Estat o la de dos?

Ara per ara la solució de dos Estats és encara factible, malgrat que no sé durant quant de temps més aquesta resposta seguirà sent rellevant. La solució d’un Estat binacional és ideal però no és viable en aquest moment històric.

Què suposarà el reconeixement de Palestina com un Estat per part de Suècia?

El reconeixement de Suècia és sobretot l’inici d’una allau. Ja hem vist que el Parlament britànic també ha seguit els seus passos. Ja és hora que tots els països europeus facin el mateix.

Quin paper ha jugat l’administració Obama a l’Orient Mitjà fins avui? 

L’administració Obama és la gran decepció del moviment pacifista israelià, malgrat que ha aconseguit moderar les polítiques israelianes. Sense Obama Israel hagués comès més violacions de la llei internacional.

Què hauria de fer la comunitat internacional per impulsar la pau amb alguna garantia d’èxit?

La comunitat internacional en aquest moment ha de donar suport a la iniciativa d’Abu Mazen i pressionar obertament a Israel, particularment en l’àmbit econòmic. Israel no té incentius per canviar les seves polítiques colonitzadores perquè el món occidental no es rebel·la i indirectament els dóna suport. Cal retirar aquest recolzament i fer que Israel pagui un preu per la seva política.

Enric Miravitllas

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s